"28 Novembre de 2009" CERTAMEN NACIONAL DE BANDES DE MUSICA
"CIUTAT DE MURCIA"
El dissabte 21 de Novembre vam celebrar el tradicional concert de Santa Cecilia l’ Auditori de Castalla. Any rere any, aquest és per a nosaltres un concert de superació, d’oferir tota la millor música que podem donar per deixar al poble bocabadat, i després de l’any passat ho teniem ben difícil , però crec que ho vam tornar a aconseguir. El programa va ser: per a la primera part, Teatro Montecarlo de Aurelio Perez, i T-bone Concerto de Johan de Meij, concert per a trombó on vam contar amb la col·laboració de Ximo Vicedo, Castellut i trombó solista de l’orquestra de RTVE. I a la segona part , Cartoon de Paul Hart i Cantus Laetus de David Gillingham.
Dir també que aquest any han entrat dos nous membres a la banda, Marta Garcia, i Beatriz Giménez, les dos a la flauta.
Cal remarcar que no hi havia una butaca buida en tot l'auditori. Aquest concert ens va servir a la banda com a preparació per al certamen nacional de Murcia que realitzariem una setmana més tard , el dia 28 de Novembre, ja que les obres que componien la segon part eren les mateixes que hauriem de interpretar al concurs.
Per acabar la jornada musical, i recordant amb somriures el tradicional soparet de la nit anterior al acabar el concert, el diumenge vam fer el passa carrers on vam anar a arreplegar a les dos noves incorporacions i desprès anàrem cap a misa. Per últim vam fer un vi d'honor per a tots els socis.
La setmana va passar plena d’assatjos ,fins que tornava a ser dissabte, dia 28 i ens esperava una gran jornada musical molt especial.
La nostra banda, Agrupació Musical Santa Cecilia de Castalla hem guanyat el XIX certamen nacional de bandes ciutat de Murcia, celebrat al auditori i centre de congressos Victor Villegas de Murcia. Era la primera volta que ens presentavem a un certamen, i vam obtindre el Primer Premi a la primera categoria amb 209,5 punts, front als 205,5 de la Asociación Amigos de la Música de Yecla (segon premi) i els 165,5 de la S.A. ‘La Filarmónica’ de Callosa de Segura (tercer premi). Vam interpretar Cartoon de Paul Hart com a obra obligada i Cantus Laetus de David Gillingham com a obra lliure. Baix la batuta de Juan Miguel Romero Llopis. Cal remarcar la presència de mes de 200 castelluts que ens van acompanyar al auditori de Murcia i ens van aplaudir com mai e inclús van fer pancartes, per animar-nos.
Com hem dit, aquest era el primer certamen on la nostra banda de música es presentava al llarg de la seva historia, per tant era una experiència nova per a tots els músics.
El dissabte va ser un dia molt llarg i bonic per a nosaltres, tot va començar per el matí ja que haviem de carregar el camió amb la percussió i tot els que ens feia falta, per a que poguera anar-se’n cap a Murcia ja de bon matí. Vam apareixer molta gent , ja que quasi ningú podia estar tranquil a casa, almenys allí vam comprovar que tots tenim eixe nuc a la panxa.
La banda eixirem a les 14:30 cap a Murcia amb moltes ganes e il·lusió, i com no, un poc nerviosets!!, però molt contents per comprovar fins on havem arribat, ja que per a nosaltres la feina ja estava feta, havem fet mes de 60 hores d’assajos i conseguit tocar una obra , Cantus Laetus, impensable fa uns anys. Sols ens quedava disfrutar al Victor Villegas de Murcia, i demostrar que és capaç de fer la banda de Castalla.
Sobre les 16:30 vam arribar a Murcia, on ens van destinar a una petita sala per a "calentar" un poc i templar els nervis, allí vam afinar i realitzar els últims retocs. El nostre director Romero ens va fer una petita xarla per tranquilitzar-nos: “per molt gran que siga l’escenari d’aquest auditori encara es queda petit per al que sou vosaltres”. No ens vam poder aguantar i li ho vam agrair amb un gran aplaudiment, conscients de que ja havia arribat l’hora. Sabiem que el treball estava fet, però també erem concients que hi havia un factor que no podriem controlar, ja que un músic viu del moment, i no es pot assatjar la reacció de 90 músics al eixir a un escenari tant impressionant i tocar davant tanta gent i un jurat. Concentració xics, concentració!! Amb un parell de... !! Posteriorment vam passar el control de DNI tots els músics, i d’ahí al escenari.
La primera banda en tocar va ser la de Callosa de Segura , sobre les 18:00 interpretant com a obra lliure Imágenes de la 7ª Sinfonía" de Shostakóvich. Després era el nostre torn, a les 19:00 vam eixir al magnífic escenari del auditori de Murcia, on ens esperaven mes de 200 Castelluts aplaudint ben fort, que en pareixien 2000,quina impressió!! La gent preguntava:”¿ pero que habeis venido todo el pueblo ?” No es pot descriure amb paraules, i amb menció especial per a les nostres “Ultres” que tenien fins a pancartes, així que el primer que vam veure els músics quant vam eixir al escenari va ser una gran pancarta on posava “A POR ELLOS” i “CASTALLA”, ens sentíem com en casa, així que res podia fallar. Vam començar amb Cartoon de Paul Hart, i la vam bordar, encara que el director sempre trobe algun que altre fallet, i els solistes van estar espectaculars. Començàvem a creure que podíem guanyar. Desprès venia Cantus Laetus, l’obra mes difícil a la que la banda s’ha enfrontat fins ara. Sincerament crec que va ser la nostra millor interpretació d’aquesta obra, i la vam fer al lloc adequat i en el moment just, la sort estava de la nostra part!!. El final de l’obra va ser espectacular, i el públic tan sols acabar ja estava en peu, aplaudint com mai, i orgullosos d’alçar ben alt la pancarta de “CASTALLA” , i al escenari a mes d’un se’ns va escapar alguna llagrimeta de l’emoció i la frase “mira, mira, fins el públic que no es de Castalla esta en peu i aplaudint”, i això es una emoció que no es pot escriure en paraules.
Com molt be relata el “Periódico de Yecla” :
“Cómo suena la Banda de Castalla…… Si dije que Callosa era buena, estoy en posición de decir que Castalla es mejor. Impresionante!!!
Una obra muy buena este "Cantus laetus". Los lentos son verdaderamente atrayentes. Y la Banda de Castalla los está sabiendo conseguir de forma acertada. A mi modo de ver, la percusión está dándole mucha movilidad a la Banda. La mejor cuerda, sin duda. De hecho hay nada más y nada menos que 12 percusionistas...
Son buenos estos de Castalla... Muy buenos. Qué complicado lo va a tener el jurado... La obra es muy compleja y la interpretación ha sido magnífica. Además, la parte final era brutalmente complicada, con multitud de cortes, parones bruscos... Y lo han hecho a la perfección. El Víctor Villegas está en pie... Con eso lo digo todo. Qué buenos son... No sé qué más les puedo decir””
Havíem acabat, i les cares eren de completa satisfacció, evidentment que ens feia molta il·lusió el primer premi, però els comentaris de tots els musics eren “hem tocat millor que mai e independentment del premi que ens donen podem estar molt orgullosos del treball realitzat, i esperem que en Castalla sàpiguen agrair-nos-ho”
Per últim va tocar la banda de Yecla, una gran banda amb molts premis a distints certàmens, i com a obra lliure portaven “Il Cantico” de Oliver Waespi, una obra espectacular. Sabiem que aquesta banda era bona, i que possiblement fora per a ells el primer premi. Però nosaltres ho haviem bordat... que nervis!!
Una vegada finalitzades totes les bandes va arribar l’hora d’entregar distints records, i al escenari van muntar el nostre abanderat Pepet, el director Romero i el president Rexe, i cada volta que el presentador nomenava Castalla, pareixia que l’auditori aniguera a caure. Com es nota eixa sang castelluda... la gent preguntava:¿ Castalla?¿ Donde está eso? Ningú esperava que aquesta banda, que fins ara no contava amb cap menció al seu currículum, poguera tindre aquest potencial.
I per fi va arribar l’hora dels premis, el jurat va voler remarcar l’ajustat de les puntuacions entre les dos primeres bandes. En tercer lloc i amb 168 punts va estar la banda de Callosa. El presentador va tornar a remarcar que el segon premi tenia 205,5 punts i el primer 209,5. A l’auditori no es sentia ni una mosca quant el presentador va dir: “El jurado de la XIX edición del Certamen Nacional Ciudad de Múrcia, ha decidido otorgar el primer premio de su primera sección a la Agrupació Musical.....”AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA, no va poder acabar de llegir el nom del crit que va pegar l’auditori de Murcia. HAVIEM GUANYAT!!!!!!!!!!! A partir d’ací van ser tot abrasades i crist de “campeones, campeones”, i com no, el primer va ser cridar a Kiko i a Jordi, membres de la banda que no van poder vindre al certamen i que tenen part de culpa en aquest premi. El Hall de l’auditori es va inundar de 300 Castelluts cridant i saltant, vam ballar la bandera, vam mantejar a Romero, mares, pares, auelos, músics plorant de l’alegria, i encara ara escrivint aquest article, m’ ix alguna llagrimeta, emocions impossible de plasmar per escrit. Com molts músics vam coincidir, “el millor moment de la nostra vida” . Mentrestant les asafates del auditori deien entre elles“esto no es normal, esto no habia pasado nunca aqui”, “dejalos, que son de pueblo” Sisi, i orgullosos de representar al nostre poble a un certamen Nacional i guanyar el primer premi.
Vam continuar la nostra celebració al exterior del auditori i posteriorment pels carrers de Castalla, quan a les 23:30 de la nit vam baixar dels diversos autobusos, mentre que els familiars i amics cridaven de forma sorollosa i alegre: "Campeones, campeones"
I de seguida els 90 músics ben vestits vam realitzar un passa carrer de la parada del bus fins al local d'assaig, això si, amb pas ràpid i contundent perquè a eixes hores de la nit el fred i la fam eren considerables. Una volta allí, calentets alimentats, tot el món ja vam acceptar que no era cap somni i que havien vençut en la primera volta que ens presentavem a un Certament Nacional.
Tota una recompensa al treball d’anys…
Des de la directiva de la banda volem agrair a totes les persones que ens van seguir fins a Múrcia i ens van fer sentir com en casa, com també a la gens que va vindre a vore'ns al concert de Santa Cecilia.
I dels músics que dir… oboes, flautes, clarinets, fagots, saxos, bombardí, trompes, trombons, trompetes,tubes, percussió... enhorabona a tots per el treball realitzat. Qui ens diria a nosaltres fa uns anys que arribaríem on estem ara. També menció especial per als veterans de la banda, que son els que mes han lluitat per dur endavant aquesta magnífica agrupació, i han vist plasmat en aquest certamen molts anys de treball.
Pe últim, la banda volem agrair al nostre director Juan Miguel Romero Llopis, que és el que més ha treballat per poder arribar fins ací. Gràcies a la seva paciència , les seves ganes , tota la il.lussió i confiança que ha posat sobre nosaltres i com no, la seva calitat com a director, músic i persona . MOLTES GRÀCIES, ROMERO!!!!!!!
Un salut, La banda.
.jpg)
